étymologie et compléments
- du néerlandais makelaer 'poisson'
- dérivés : macarèla, macarelatge
- dérivé en français d'oc : macarel
macarèl
- singulier : macarèl [makaˈrɛl]
- pluriel: macarèls [makaˈrɛls]
- prononciations et variantes
- l. : [makaˈrɛl]
- macarèu
substantif masculin
- maquereau → V. vairat
- proxénète
macarèl
invariable
[makaˈrɛl]
- prononciations et variantes
- voir supra
- variante euphémistique : macanicha
interjection
- exprime la surprise ou la contrariété
- A bogres de colhariquets, l'avètz volguda veire ! E ben espitaz-la. Espiatz cossí es polida. Espiatz-me aqueles uèlhs, aquela boca, aquelas tetassas. Espiatz-la me, macarèl ! — Yves Rouquette, Lengadòc roge, 1984, p. 45.
- R2 : DGLO [en ligne], Alibert 1997, Cantalausa 2002, Balaguer et Pojada 2013